¡MÉS ASPASIA I MENYS PÈRICLES!!!!

Amb aquesta proclama el moviment "indigna-vos" àtic porta concentrant-se en la que fins ara havia sigut el símbol de participació ciutadana a Atenes. Un grup de dones han acampat en la part alta del tossal Pnyx amb la intenció de reclamar canvis profunds en un sistema polític que consideren injust. El moviment està liderat per Lisístrata Stefanos Heselas, dona que en el passat ja va encapçalar una vaga sexual de dones degut a les disputes bèl·liques dels hòmens de la polis. Després d'aconseguir en aquella ocasió la pau, esta dona continua amb les seues ànsies reivindicatives; es proposa en esta ocasió modificar les mateixes institucions de representació ciutadana. La força del moviment va creixent i segons passen els dies s'estén la seua influència per tota l'Hélade. Per les colònies més llunyanes s'escolta parlar del moviment 15M, se'ls denomina així fent referència al mes i dia en què va començar la protesta i la concentració en la Pnyx, el 15 del mes de muniquión, mes d'Àrtemis. Deïtat que protegix a les manifestants com a deessa de la caça i les donzelles, i que alleuja les malalties de les dones. D'ella prenen l'ímpetu i la seua força per a tombar els corruptes.

Les paraules de Lisístrata ja recorren tot el Mare Nostrum i dones i metecs de totes les regions comencen a escoltar les seues reclamacions: " És hora que els habitants d'Atenes òbriguen els ulls, les quatre magistratures del que alguns anomenen democràcia són instruments en mans d'uns pocs. Les dones volem votar els Estrategs cada any. Basta de tindre'ns a casa i deixar-nos eixir només acompanyades per algun esclau!, volem llibertat i independència! Volem comptar amb els vots dels metecs i meteques, no podem continuar tractant així immigrants que tant contribuïxen a la nostra economia i tresor! Escoltem la seua veu!

Volem que el Consell dels Cinc-cents no siga triat per sorteig entre tots els ciutadans, les dones volem prendre part activa en l'Assemblea i així poder decretar i condemnar a l'ostracisme als corruptes!, Volem que entre els jutges hi haja jutgesses per a jutjar tots els assumptes civils i penals en la mateixa condició que els hòmens! En definitiva, volem ser ciutadanes. 

¡MÉS ASPASIA I MENYS PÈRICLES!!!! 

Aspasia de Mileto

[Este és un article que vaig publicar en la Gaseta de la Història del CEPA CUM LAUDE de Sonseca en 2014 i que es pot consultar en la seua totalitat en l'apartat documents]

PER ASPERA AD ASTRA

Es tenen preparades altres activitats que implementen el caràcter d'ampliació i reforç de les citades:

Les Constel·lacions

Consistix en la realització d'un mapa celeste confeccionat a través de les constel·lacions a què s'adjunta el relat mitològic de la mateixa (Orió, Cassiopea, Les Ósses, etc.) Per a la seua ubicació correcta s'utilitzarà el programa Stellarium i Star Walk.

L'Alfabet

Consistix en la realització d'un taller amb l'alfabet grec en què després d'analitzar cada lletra es realitzen transcripcions de frases clàssiques (literals) que han de traduir per grups.

La Boda

A través d'un text en primera persona d'una jove nóvia que conta com serà la seua boda s'analitzen aspectes familiars de Grècia a través d'unes qüestions referents al text.

punxa ací per a més informació

EL DESAFIAMENT DE L'ESFINX. Tasca final.

Les pistes conduiran als nostres alumnes a Delfos, on després d'una trobada amb l'Esfinx que serà la que plantege la primera part d'esta activitat, hauran de resoldre el cas amb l'ajuda de la sibil·la délfica.

Sibil·la délfica

Esfinx Delos

L'Esfinx repartix a cada grup un mapa de l'Hélade, i a cada alumne un sobre. El sobre conté una illa grega sense identificar (la foto del satèl·lit treta del Google Earth i plastificada amb l'escala assenyalada). Cada alumne del grup rep una illa diferent i una brúixola amb un rumb. Deuen a través del rumb i el mapa de l'Hélade descobrir quina illa és la de cada u, tenint en compte l'origen situat a Delfos i calcular la distància a què es troba la mateixa en línia recta. 

Una vegada que han situat tots les seues illes se'ls repartix un altre sobre, uns tenen pistes i altres monedes gregues (reproduccions apegades en suro i plastificades) i atuells (en paper plastificat). Han d'endevinar a quina illa pertany cada moneda (pel seu animal: les tortugues d'Egina, la quadriga de Siracusa, les òbiles d'Atenes, Pegàs a Corint i cervos d'Éfeso) i l'ús de cada peça de ceràmica (aigua, cereal, vi, perfum…)

 Una vegada superen la prova de l'Esfinx passen a la prova de la sibil·la on superen un joc de lògica per a donar amb el nom de l'assassí (origen, arma homicida, etc.)

LA BIBLIOTECA. Activitat 6.

Aquesta activitat és de reforç. Els alumnes han d'organitzar la lectura de textos entre els membres de l'equip de forma òptima. Se'ls va passant a cada grup dos textos i han d'extraure la informació més rellevant. Una vegada se'ls donen els dos textos tenen 10 minuts fins que se'ls retiren (en este temps poden dividir-se dos i dos, un llig i els altres prenen notes, etc.) Després dels deu minuts se'ls donen altres dos textos i així fins que tots els grups han treballat tots els textos.

Els continguts dels textos són:   

Les colonitzacions,
punxa ací per a llegir

els hoplites,
punxa ací per a llegir

la navegació (trirrems),
punxa ací per a llegir

Esparta,
punxa ací per a llegir

el teatre grec,
punxa ací per a llegir

els Jocs Olímpics.
punxa ací per a llegir

Després de 30 minuts han hagut d'extraure la màxima informació dels sis textos. A continuació realitze una bateria de preguntes relacionada amb els textos que em permeten observar quin grup és capaç de contestar al nombre més gran de les mateixes amb èxit.

LA RECONSTRUCCIÓ. Activitat 5.

En este cas els temples de Zeus, Atenea i Posidó seran edificats en una colònia opulenta.

Posidó

Atenea

Zeus

El problema és que els alumnes reben les peces de cada temple mesclades (peces dels tres estils mesclades) El quart membre del grup rep en el sobre l'estil de cada un dels temples i la descripció i vocabulari de com són. Els alumnes no poden agafar peces dels seus companys (poden oferir les pròpies a altres) (tècnica pròpia dels quadrats cooperatius) i només poden parlar amb el company que té la informació. 
L'objectiu del grup és que reconstruïsquen els temples de forma correcta (bases, fustos, capitells, arquitraus, frisos, frontons…)

Les etapes de la història. Activitat 4.

A partir d'ara veurem activitats cooperatives (pel seu caràcter, com veurem, per a uns seran activitats de reforç i per a altres d'ampliació).

Les activitats que descric a continuació són dutes a terme a través de l'aprenentatge cooperatiu. Els agrupaments com ja he assenyalat és de grups de 4 alumnes heterogenis (distintes capacitats i graus de competència). Les activitats estan plantejades perquè cada grup tinga un objectiu comú que només aconseguiran si cada un du a terme la seua comesa (adaptat a cada alumne segons les seues capacitats) seguint unes normes que els obliga a cooperar per a continuar avançant.

En esta activitat es repartix a cada membre del grup un sobre. Els sobres contenen vinyetes d'un còmic que conté les diferents etapes de la història de la Grècia Antiga. Una vegada que cada membre ha aconseguit ordenar les vinyetes de la seua etapa han de realitzar un eix cronològic establint entre tots l'orde en què s'inserix la part de cada u.

El segle de Pericles

Ací podem gaudir del vídeo d'aquest fragment:

L'EKKLESÍA. Activitat 3.

Celebració de l'assemblea en la Pnyx

Esta activitat de desenvolupament de continguts es realitza en primer lloc amb una presentació per part del professor d'una làmina projectada en la pantalla que representa una Assemblea (Ekklesía) atenesa. I els alumnes van preguntant sobre tots els elements que apareixen, des de la clepsidra per a mesurar els temps, les marques que assenyalen els espais, etc.

A continuació se'ls repartixen uns papers a cada alumne. En els papers hi ha rols assignats de CIUTADÀ, ESCLAU, METEC. A continuació es realitza un role playing en el que es va a dur a terme una Assemblea i només se'ls deixa participar als ciutadans (que són una proporció semblant a què eren). Amb això perceben les diferències socials i les limitacions de la primera democràcia. Una vegada analitzat açò passen a ser tots ciutadans i es planteja en l'Assemblea la votació de condemna a Ostracisme a un dels ciutadans. Se'ls repartix un tros de ceràmica a cada un i amb un clarió van escrivint el nom del ciutadà. Açò permet un debat i reflexió sobre la vida pública i les responsabilitats polítiques.